Però no és un mite: La manca de son durant la lluna plena
El grup dirigit pel professor Christian Cajochen analitzat al laboratori del somni del somni dels subjectes sobre 30 de diferents edats. Mentre dormien, els investigadors van mesurar les ones cerebrals, moviments oculars i els nivells hormonals en les diverses etapes del son. Va resultar que el nostre rellotge intern encara respon al ritme de la lluna.
Son curt i deficient durant la lluna plena Els resultats mostren que tant la percepció objectiva com subjectiva de la qualitat del son canvia amb les fases de la lluna. Durant una lluna plena, l'activitat a les àrees del cervell associades amb el son profund va disminuir un 30 per cent. A més, els subjectes de la prova van necessitar una mitjana de cinc minuts més per adormir-se i van dormir 20 minuts menys. Els subjectes de la prova van reportar un son més pobre durant les llunes plenes i van mostrar nivells més baixos de melatonina, una hormona que regula les nostres fases de son i vigília. "Aquesta és la primera evidència fiable que el cicle lunar pot influir en l'estructura del son dels humans", escriuen els investigadors de Basilea.
Relíquia de temps passats
Segons Cajochen, aquest anomenat "ritme circular" podria ser una relíquia de temps passats, quan la lluna podria haver influït en alguns dels nostres patrons de comportament. La influència de la llum de la lluna en el comportament d'aparellament està ben documentada en moltes espècies animals, especialment en la vida marina. Actualment, altres influències de la vida moderna com la llum elèctrica solen eclipsar la influència de la lluna en els humans. Tanmateix, l'estudi mostra que això es fa visible i mesurable en un entorn controlat com el laboratori del son.
article original
Christian Cajochen, Songül Altanay-Ekici, Mirjam Münch, Sylvia Frey, Vera Knoblauch i Anna Wirz-Justice Evidence that the Lunar Cycle Influences Human Sleep Current Biology, número del 05 d'agost de 2013 | doi: 10.1016/j.cub.2013.06.029
Font: Basilea [UPKBS]